Competència Comunicativa

Per parlar de manera eficaç és necessari tenir una competència comunicativa, és a dir, abans de parlar tenir en compte una serie de factors que faran que parlem d'una manera o una altre.
Aquest factors es divideixen en:

1. competència lingüística i gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.
   
2. competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús, és a dir els diferents registres que es poden utilitzar segons l'àrea geogràfica.
   
3. competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
   
4. competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar.
   

A més a més alhora de parlar cal tenir en compte el que diem, el que volem dir i l'efecte que volem provocar.

La Descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament a persones, animals, etc.
La seqüència descriptiva en la major part dels textos apareix combinada amb altres seqüències. Però sobretot és utilitzada en l'àmbit literari.
Podem tobar diferents classes de descripció:

1. OBJECTIVA: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, limitant-se a descriure'l. Aquest tipus de descripció és pròpia dels textos acadèmica i científics.
   
2. SUBJECTIVA: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte. Normalment té una finalitat estètica.

La descripció segueix una estructura fonamental que consisteix en:

1. establir el tema, amb la presentació del objecte com un tot.
   
2. caracterització, és a dir, anomenar les qualitats, propietats i parts de l'objecte.
   
3. relació amb el món exterior tant pel que fa a l'espai i el temps.

Un cop sabem l'estructura per a fer un text descriptiu, hem de seleccionar les paraules precisses que ens permeten imaginar l'objecte de la descripció, ordenar-les i per últim ja podem iniciar la redacció del text en el qual podem utilitzar enumeracions, comparacions, metonímies, etc.

Video Recitació

Llengua Oral i Escrita

Esmentaré a grans trets les diferències més significatives entre llengua oral i escrita.

La llengua oral es fa servir normalment en àmbits privats, l'emissor té més llibertat per elaborar estructures i per fer canvis de ritme i velocitat. És més espontània i fa servir frases breus inclús, inacabades. Fa servir oracions simples i breus i un lèxic menys formal.

El llenguatge escrit per contra es fa servir més en àmbits públics, no és tan espontània i les oracions són més complexes

En quant al context en el llenguatge oral el receptor comprèn al mateix moment que està escoltant el text i es crea interacció entre emissor i receptor. Amb el llenguatge escrit el receptor percep simultàniament el text des de que el rep, però no hi ha interacció.

El llenguatge oral és molt més ràpid i permet rectificar en el mateix moment que es parla. El llenguatge no verbal juga un paper molt important en la comunicació oral.

L'Anell

Aquest és un conte de Jorge Bucay que també m'agrada molt i m'agradaria compartir.

L'ANELL

Vinc, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per a fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc desmanegat i una mica panoli. Com puc millorar? Què puc fer perquè em valoren més?

El mestre sense mirar-lo, li, va dir: - Ho sento noi, no puc ajudar-te, he de resoldre primer el meu propi problema. Potser després... - i fent una pausa va afegir- si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest problema amb més rapidesa i després tal vegada et pugui ajudar.

E... encantat, mestre, va titubejar el jove, però va sentir que una altra vegada era desvalorat, i les seves necessitats postergades.

Bé, va assentir el mestre. Es va treure un anell que portava en el dit petit i donant-li al noi, va afegir - agafa el cavall que està allí fora i cavalca fins al mercat.

He de vendre aquest anell perquè he de pagar un deute. És necessari que obtingues per ell la major suma possible, però no acceptis menys d'una moneda d'or. Ves i torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis.

El jove va agafar l'anell i va marxar. Només arribar va començar a oferir l'anell als mercaders. Aquests el miraven amb algun interès, fins que el jove deia el que pretenia per l'anell. Quan el jove mencionava la moneda d'or, alguns reien, altres li donaven l'esquena i només un vellet va ser tan amable com per a prendre's la molèstia d'explicar-li que una moneda d'or era molt valuosa per a canviar-la per un anell.

En afany d'ajudar, algú li va oferir una moneda de plata i un trasto de coure, però el jove que tenia instruccions de no acceptar menys d'una moneda d'or va rebutjar l'oferta.

Després d'oferir la seva joia a tota persona que s'encreuava en el mercat - més de cent persones - i abatut pel seu fracàs, va pujar al seu cavall i va tornar. Quant hagués desitjat el jove tenir ell mateix aquesta moneda d'or. Podria llavors haver-la donat ell mateix al mestre per a alliberar-lo de la seva preocupació i rebre llavors el seu consell i ajuda. Va entrar en l'habitació.

Mestre - va dir - Ho sento, no es pot aconseguir el que me vas demanar. Potser podria aconseguir dos o tres monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar a ningú respecte del vertader valor de l'anell.

Què important el que has dit, jove amic - va contestar somrient el mestre -. Hem de saber primer el vertader valor de l'anell. Torna a muntar i ves al joier. Qui millor que ell per a saber-ho? Digues que vols vendre l'anell i pregunta-li quant et dóna per ell. Però no importa el que ofereixi, no se'l venguis. Torna aquí amb el meu anell.

El jove va tornar a cavalcar. El joier va examinar l'anell sota la llum de ganxo amb la seva lupa, el va pesar i després li va dir: - Digues al mestre, xicot, que si el vol vendre JA, no puc donar-li més que 58 monedes d'or pel seu anell.

- 58 MONEDES!!! Va exclamar el jove. - Sí, va replicar el joier - jo sé que amb temps podríem obtenir per ell prop de 70 monedes, però no sé... si la venda és urgent..

El jove va córrer emocionat a la casa del mestre a comptar-li el que havia passat.

Asseu-te - va dir el mestre després d'escoltar-lo - Tu ets com aquest anell: UNA JOIA, valuosa i única. I com tal, només pot avaluar-te vertaderament un expert.

Què fas per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu vertader valor? I dient això, va tornar a posar-se l'anell en el dit petit.

Autor: Jorge Bucay

Com Parlar bé en públic és un llibre que ens hem hagut de llegir per Comunicació oral, escrita i digital. Al principi pensava que em costaria una mica llegir-me'l, però la veritat és que sem va fer curt perquè hem va semblar molt interessant i moltes coses que diu el llibre les he portat a terme en les exposicions que he hagut de fer durant el semestre i m'ha servit de molt, sobretot pels nervis. Jo hem posava molt nerviosa sempre que havia de fer alguna cosa davant de tota la classe, i gracies alguns consells d'aquest llibre he sabut dominar els nervis.

M'agradaria destacar d'aquest llibre un capítol en què ens presenten una mena de resum en forma de decàleg de les característiques que ha de tenir un discurs en llenguatge oral.

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l’argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

Jocs infantils

Jocs infantils molt entretinguts per nens petits:

http://www.ferryhalim.com/orisinal/

Petit respàs per l'exàmen

El jorge ens explica com hanirà l'exàmen i ens explica les preguntes possibles d'exàmen que podem respondre tots, si ho fem, posarà més preguntes.

A l'exàmen seria bo que remarquessim la resposta concreta en negreta perquè quedès més clar.

El llibre Usos educatius dels blogs, és recomenable per l'exàmen, però com ajuda, l'important és el que s'ha treballat a classe.

Eines de treball comunicatiu:
- Google docs
- Blocosfera
- Eduwiki
- vikipedia

Quins elements caracteritzen els blogs i documents google: (fer-ho amb una taula)
- tots dos admeten continguts.
- Contingut textual, imatge...
- el blog en principi és public tot i que es poden crear blogs que no ho sigui, i els documents de google és més privat.
- Els dos els gestiones tú, els administres. Els dos es poden compartir, poden ser editats per més d'una persona. Però en el documents de googles l'editor pot modificar però no pot convidar a ningú, això nomès el pot fer l'administrador.
- Blog: organització cronològica. Doc google: no.
- Blogs: informació organitzades per etiquetes. Doc. googles: no.
- Els dos poden ser recursos educatius

Normalement fa preguntes de: cita i descriu, o cita i explica, és a dir, dos parts en una, s'han de contestar les dues.

Per crear un video en movie maker el video ha d'estar en format windows media video.

Debat

Avui hem fet el debat, que consta d'aquestes parts:

1. Es fa la introducció del tema a favor.
2. Es fa la introducció del tema en contra.
3. El primer orador defensa el tema a favor.
4. Un del grup en contra fa una pregunta a l'orador a favor.
5. El primer orador defensa el tema en contra.
6. Un del grup a favor fa una pregunta a l'rador en contra.
3. El segon orador defensa el tema a favor.
4. Un del grup en contra fa una pregunta a l'orador a favor.
5. El segon orador defensa el tema en contra.
6. Un del grup a favor fa una pregunta a l'rador en contra.
7. El mateix que ha fet la introducció fa la conlcusió del tema a favor.
8. El mateix que ha fet la introducció fa la conlcusió del tema en contra.

El dia que ho vam parlar, semblava que quedava molt de temps, però el temps passa molt ràpid i per fi ja l'hem fet.

El meu grup era el que anava a favor de les escoles públiques.

El dia anterior no estava gaire nerviosa, ja que nomès havia de fer la pregunta a l'orador de l'altre grup. Però just avans de surtir davant de tothom em vaig començar a posar nerviosa.

Un cop començat el debat, hem va semblar molt interessant perquè van sortir idees molt vàries. Quan vaig fer la pregunta, ja hem vaig quedar més tranquila, però quan l'altre grup feia la conclusió, hem vaig quedar amb ganes de fer encara més preguntes, ja que és un tema que dóna molt per parlar.

En conclusió, crec que va ser una actvitat molt bona i que, a part de apendre com es feia un debat, és a dir, les parts que té, també aprenem a parlar en públic, cosa que molta gent té molta por. Juntament amb altres activitats que hem fet com la lectura o la recitació.

Recitació

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Aquest és el poema de Joan Maragall que vaig escollir per fer la recitació. Hem va semblar apropiat ja que està molt ben esctir i això facilita la seva memoritazació. També m'agrada perquè quan era petita el vaig fer a l'escola i encara el recordava però no del tot, i això m'ha servit per recuperar-lo, ja que sinò, tard o d'hora l'haguès oblidat, i com va dir la Rosa Soler, ja que fem l'esforç de memoritzar-lo, hem d'intentar conservar-lo.